L'arrelament és la capacitat que té la persona “d'estar amb els peus a terra”, és a dir, d'estar ancorat a la realitat i desenvolupar-se en ella, entenent com realitat el cos, el pla físic, la terra i la matèria. Les qualitats psicològiques associades a l'arrelament són:
- El “recolzament” que és la capacitat de sostenir-se a la terra i sentir-se connectat y recolzat en aquest món, de tenir una bona base que ens permeti fer arrels aquí. Base i fonament són qualitats associades.
- L'estabilitat que es la capacitat de mantenir el recolzament tot i les circumstàncies canviants
- La seguretat, que és una sensació interna de confiança perquè estem ben recolzats en una base ferma i segura i que ens permet abandonar-nos a les circumstàncies, deixar-nos fluir amb elles. L'abandonament és una subqualitat.
El recolzament, l'estabilitat i la seguretat permeten a la vegada que la terra ens pugui transmetre la força (força física i força psicològica (força interior)) i que està relacionada amb el poder personal i la capacitat de fer i produir resultats (fermesa, solidesa, fortalesa).
Amb aquesta força interior ens sentim amb el valor necessari per afrontar els reptes de la vida.
Les inseguretats psicològiques és una de les principals manifestacions de la falta d'arrelament.
Físicament, l'arrelament consisteix en transmetre i distribuir correctament el pes del cos al terra i perquè això sigui possible es necessari que la pelvis i les extremitats inferiors estiguin desbloquejades.
Quan això no succeeix ens trobem amb falta de to o tensió excessiva i rigidesa de la musculatura pèlvica i/o de les extremitats inferiors, desenvolupament excessiu de la musculatura, anteversió exagerada de la pelvis (pelvis inclinada endavant), deformitats més o menys accentuades (p.e. cames obertes, peus plans...), dolors, problemes de les articulacions, hipersensibilitat / insensibilitat, problemes de la pell, mala circulació, hipotèrmia, cansament, etc...
Quan hi ha falta d'arrelament i per tant inseguretat a la meitat inferior del cos, la persona sol compensar-la aferrant-se a la realitat amb la meitat superior (cintura escapular: coll, trapezis, espatlles i extremitats superiors). En lloc d'abandonar-se a la terra, la persona intenta mantenir el control des de la zona de les espatlles-trapezis, el que suposa crear noves tensions i bloquejos a la cintura escapular (a més a més dels bloquejos a la part inferior del cos).
Energèticament, la qualitat de l'arrelament està associada al centre energètic o xacra Base (Muladhara), situat al coxis, la part inferior del canal energètic central del tronc que és la columna vertebral. Aquest centre energètic està connectat a través dels canals energètics que circulen per les cames amb els centres energètics dels peus (xacres secundaris plantars) i a través d'aquests rep l'energia tel·lúrica i geomagnètica de la terra que juntament amb l'energia del propi centre i l'energia que rep del centre esplènic (de la melsa) vitalitzen el cos.
Sempre que hi hagi una falta de vitalitat de la persona denotarà alguna anomalia en el centre base i la falta d'arrelament (juntament amb l'estrès) és una de les causes principals.
Importància de l'arrelament en un procés personal
Sempre que es comença un procés de DPC (Desbloqueig Psico-Corporal) es treballa en primer lloc la zona dels Peus, Extremitats inferiors i Pelvis, i l'arrelament és la qualitat que millor sintetitza el treball que es realitza en aquestes primeres sessions. De la mateixa manera que quan es construeix un edifici es comença pels fonaments, quan es comença un procés de DPC ho hem de fer potenciant l'arrelament. I la persona ha de tenir clar que quan més robust i alt pretengui construir l'edifici de la seva personalitat més important serà tenir els peus a terra. Si no ho fa així, tot el que construeixi serà sobre una base inestable que en qualsevol moment por fer ensorrar l'edifici.
Un procés de creixement personal harmoniós és aquell que procura equilibrar els tres nivells de la personalitat: el nivell físic, el nivell emocional i el nivell mental. Si per exemple pretenem desenvolupar qualitats psíquiques sense abans tenir un bon domini de les emocions i sense una bona base física, de ben segur que podem caure en problemes psicològics com esquizofrènia o altres. Si pretenem tenir un bon domini de les emocions sense un nivell de vitalitat suficient, ens serà molt difícil de treballar. Per aquest motiu, un bon arrelament no estarà mai de més i serà el que ens permetrà construir una bona estructura sense perill d'esfondrament.
Com treballar l'arrelament
Tal com he comentat abans, la falta d'arrelament es manifesta a nivell físic amb bloquejos a les extremitats inferiors i a la pelvis, de manera que treballant físicament en aquestes zones es poden donar millores importants.
Els bloquejos físics fan evident una falta de consciència en aquella zona i justament la funció dels dolors i molèsties associades als bloquejos és cridar-nos l'atenció, reclamar la seva part de protagonisme, avisar a la consciència que allà passa alguna cosa. Per tant, qualsevol exercici que ens faci posar consciència en aquestes zones té efectes terapèutics. Quan més tensió, dolor, escurçament, bloqueig hi hagi en una zona, més necessari serà el treball allà i quan fem l'exercici tres són les consignes bàsiques:
- Sentir (Respirar): Estigues atent a les sensacions corporals que sorgeixin al fer l'exercici. Al principi potser només molèsties o dolor a una zona en concret però darrera d'aquest mecanisme de defensa hi ha tot un món per descobrir. Posa la una lupa a com et fa sentir l'exercici. Estigues atent a les sensacions corporals de tot el teu cos i a les emocions que puguin aflorar perquè són el fil conductor que et permetrà arribar a l'origen (emocional) del bloqueig. Per sentir cal mantenir una respiració àmplia que oxigeni tot el teu cos. Reparteix la teva atenció entre la respiració i el cos i s'obrirà la porta del sentir.
- Acceptar (Relaxar): accepta tot allò que sorgeixi (si cal baixa la intensitat de l'exercici, no serveix de res una intensitat alta si aquesta et sobrepassa i has d'oposar resistència). La informació emocional continguda en els teus teixits reclama ser acceptada per ser sanada. La seva raó de ser és terapèutica, així que dona-li les gràcies per existir, abraça-la amb una actitud amorosa i accepta-la. Per acceptar és necessari relaxar, abandonar-se, no oposar resistència. Així que fes un repàs de tot el teu cos i observa si hi ha alguna tensió. I si et descobreixes tensant les mans o l'entrecella mentre estires el peu, relaxa-les. Ajuda't de la respiració i a cada espiració relaxa més i més.
- Expressar: dona-li veu, forma, expressió a tot allò que sorgeixi. Potser en forma de suspir, de veu, de crit, de moviment, el que vulguis. És una manera de donar-li a aquella emoció el protagonisme que et reclama, de validar-la, i també de manifestar com et sents, d'exercir el teu dret a sentir-te així i a expressar-te.
Exercicis d'arrelament
- Exercicis de consciència corporal. Ja siguin meditacions de peu, meditacions guiades de consciència corporal, tai-chi o altres tècniques que combinen la respiració amb la visualització mental...
- Caminar descalç per la natura i/o caminar conscient posant atenció a l'alineament de les extremitats inferiors i de la pelvis. La posició d'alineament corporal per caminar és la següent:
- Peus: pes repartit entre els dos peus. En la posició vertical el 50% del pes de cada peu va al taló i l'altre 50% va 2/3 parts al metatars del dit gros i 1/3 part al metatars del dit petit.
- Bessons: Peus paral·lels i to muscular repartit entre les dues cames
- Malucs: Genolls disponibles (una mica doblegats per tal que tinguin un efecte amortidor) i malucs relaxats
- Pelvis: Pelvis en una posició intermitja, ni molt caiguda endavant (retroversió) ni amb la cua amagada (anteversió)
- Esquena recta com si amb un fil ens estiressin la coroneta cap al cel.
- Exercicis d'estiraments musculars de peus, cames, malucs i pelvis. Qualsevol exercici d'estirament d'aquestes zones fets a consciència ajuden a desbloquejar la zona física. Simplement escull aquells que estirin els músculs que tinguis més bloquejats. L'estirament ha de ser de forma contínua (sense rebots) i posant especial atenció a respirar i relaxar. Quanta més estona duri l'estirament millor. Fer rebots durant l'estirament i forçar en lloc de relaxar és totalment desaconsellable.
- Hidroteràpia. Fer contrastos d'aigua calenta i freda és una manera de prendre consciència, en aquest cas de les extremitats inferiors i pelvis. Els canvis de temperatura activen la circulació i estimulen les zones on s'ha aplicat. Aquí també és important respirar i relaxar durant els canvis de temperatura.
- Exercicis amb una pilota de tenis. Pots fer servir una pilota de tenis o qualsevol objecte similar per fer un massatge als peus i al diagragma pèlvic sobre tot, però també a les cames, als malucs i a la pelvis. Només has de pressionar-la amb aquelles parts que tinguis més bloquejades amb l'ajuda del teu pes i deixar que la pilota vagi penetrant en el múscul a mida que vas relaxant. A la planta dels peus és on resulta més fàcil però posant-li imaginació ho pots fer a pràcticament qualsevol part del cos. Pots provar amb pilotes de tenis de diferent duresa o amb objectes de diferents formes i dimensions.
Per notar els efectes tant dels estiraments, com de la hidroteràpia com dels exercicis amb la pilota, pots començar fent l'exercici al costat que estigui més bloquejat (tens, escurçat, adolorit...) i comprovar com sents un costat i l'altre després d'haver fet l'exercici només en un costat. Et sorprendrà la diferència. Si no notes cap diferència, possiblement calgui posar més atenció a l'exercici (respirar i posar més atenció a la zona de l'exercici, relaxar més (sobretot al espirar), allargar el temps de l'exercici...). Abandonar les presses i altres distraccions que desviïn l'atenció de l'exercici és també important.
David
