Els humans som éssers vius que a més de tenir un cos físic i pensar, sentim i ens emocionem. I són justament les emocions el principal motor que ens impulsa a desenvolupar-nos a la vida, les que fan que, en un moment donat, alguna cosa es mogui dintre de nosaltres, ens tregui del nostre estat d'equilibri i ens impulsi a fer alguna cosa per restablir aquest estat d'equilibri. Per exemple: la por ens avisa quan hi ha un perill i ens impulsa a defensar-nos o escapar, la ràbia ens permet marcar els nostres límits quan és necessari, la culpa ens ajuda a actuar amb responsabilitat, l'amor ens fa acostar-nos, cuidar, protegir allò que estimem i un llarg etcètera.
Algunes escoles anomenen al procés de sentir (p.e: por) l'impuls tendre i a allò que fem quan sentim alguna cosa l'impuls agressiu (p.e: escapar). D'altres escoles anomenen a aquest procés com el cicle tensió-plaer. I la coneguda al·legoria del carruatge parla de les emocions com els cavalls que tiren del carro de la nostra personalitat.
Queda clar doncs que el procés de sentir, emocionar-nos i actuar és de vital importància per relacionar-nos i desenvolupar-nos en aquest món d'una forma harmònica, per aprendre de les experiències, per créixer com a persones, per evolucionar.
Fins aquí tot seria molt fàcil si no fos perquè molt sovint en aquest cicle hi ha distorsions. Per molts motius: perquè en la nostra societat hi ha emocions que no estan ben vistes (no t'has d'enfadar, els homes no ploren, no estiguis trist...), perquè estem carregats d'imposicions (has de ser un home com cal, t'has de posar guapa...), perquè sovint se'ns projecten emocions que no ens són pròpies (fill meu! Vigila que et faràs mal! Vigila que cauràs! Vigila que...!, els homes som uns pecadors! …), perquè a vegades les nostres accions són castigades (el nen que és agredit pels seus pares, la persona a qui se li rebutja el seu amor), perquè allò que sentim és tant intens que no ho podem assimilar (la por que ens bloqueja, la culpa que ens tortura...) i un llarg etcètera.
La infància es una etapa de la nostra vida especialment delicada i en la que es produeixen la major part d'aquestes distorsions. Perquè en aquest període tenim moltes necessitats a satisfer i depenem molt dels nostres pares per tal de satisfer-les, perquè en aquest període som molt sensibles i vulnerables i/o tenim molta predisposició a determinats conflictes, perquè en aquesta època es quan es forja la nostra personalitat...
Succeeix aleshores, quan apareixen aquestes distorsions, que ens veiem obligats ja sigui a inhibir, anestesiar allò que sentim o a reprimir el nostre impuls natural i quan això es produeix una i una altra vegada dóna lloc al que s'anomena un bloqueig que afecta a molts nivells:
- A nivell muscular, perquè per reprimir les nostres emocions i també accions ens veiem obligats a tensar, bloquejar el nostre sistema muscular per no deixar-lo actuar.
- A nivell respiratori, perquè deixar de respirar és un recurs per no sentir allò que no ens agrada.
- A nivell perceptiu, perquè acabem bloquejant la nostra capacitat de sentir.
- A nivell energètic, perquè el moviment energètic que acompanya aquella emoció no troba via de sortida i queda estancat.
- A nivell emocional, perquè a força de reprimir una determinada emoció, perdem la capacitat de sentir-la i d'expressar-la.
- A nivell mental, perquè en última instància sempre hi ha una creença o una memòria que des del nostre cervell dóna la ordre que allò que sentim (si ho arribem a sentir) no ho podem expressar.
I tot allò que inhibim o reprimim queda relegat al gran calaix del nostre inconscient des d'on, encara que nosaltres no ens n'adonem, seguirà influint en les nostres vides, com si fossin (i de fet ho son) situacions no resoltes que esperen que els dediquem l'atenció que es mereixen. Bloquejos que fan que sentim a, pensem b, però acabem fent c, modelant així les nostres accions, el nostre caràcter, el nostre físic (p.e: qui no es capaç de distingir a simple vista una persona molt tímida d'una persona molt extravertida?) i fins i tot alterant la nostra salut.
Bloquejos que fan que la nostra vida sigui menys harmoniosa, que anem a trompicons, que hi hagi tensions. Perquè el procés de sentir, emocionar-se i actuar queda interromput o distorsiona't en una o més de les seves etapes.
Aleshores ens trobem que sense saber perquè les nostres relacions socials són dificultoses, o la vergonya ens impedeix de fer segons què, o no sabem dir que no o no acceptem que ens ho diguin a nosaltres, o sempre ens fa mal l'esquena o el genoll o el braç o el cap, o se'ns mengen els dimonis, o no podem suportar les persones que són ves a saber com, o ens enfadem en situacions d'allò més ordinàries donant, a més a més, la culpa a persones que de cop se senten culpables sense motius aparents, o no ens atrevim a admetre segons quines coses, o ens obsessionem amb la feina, o tenim un malson que se'ns repeteix, o tenim un molt baix concepte de nosaltres mateixos, o ens surt agressivitat per qualsevol ximpleria, o no sabem estimar, o ens va tot malament, o ens sentim tristos i desgraciats quan sembla que tindríem motius per estar la mar de feliços, o ens inflem a menjar perquè estem tristos enlloc de perquè tenim gana, o de cop i volta ens diagnostiquen una malaltia i ens preguntem com és que m'ha tocat a mi, o sempre ens emboliquem o ens aferrem a relacions complicades, o sempre ens estem queixant, o ens sentim poc estimats o tractats injustament pels altres, o tenim ànsies de poder, o no hi ha manera d'entendre'ns amb els nostres fills o pares o veïns, o no hi ha manera de curar aquella úlcera d'estómac o els fongs dels peus, o som incapaços de riure o plorar o jugar, o la feina o la parella o els fills ens fan sentir empresonats, o ens sentim sols tot i estar acompanyats, o no som capaços de materialitzar els nostres projectes, o la nostra creativitat no troba via de sortida, o no hi ha manera de tenir una relació de parella estable o saludable o un milió de situacions més en les que som incapaços de fluir i que posen de manifest els nostres conflictes interiors, convidant-nos a mirar cap endins.
La teràpia en desbloqueig psico-corporal és una eina per tal de, a través del cos, entrar en contacte amb aquests bloquejos, expressar el seu contingut emocional, donar-los l'atenció que requereixen i integrar el seu aprenentatge per tal de poder-los sanar.
La teràpia en desbloqueig psico-corporal va dirigida a totes aquelles persones que s'atreveixen a mirar cap al seu interior per sanar les seves ferides i així anar polint aquest diamant que tots tenim dins.
David
Articles relacionats:
No hay comentarios:
Publicar un comentario